La lluita per un aire net a Polonia

 Text: Víctor González 

Fotografia: Sergi Conesa

Contacte: 

Víctor González: vg.clota@gmail.com

+34 618360486

Sergi Conesa: sergiconesa@hotmail.com

+34 697745753

L’any 2012, la contaminació provocada per la combustió del carbó passava de puntetes pels debats i les institucions poloneses. No tant en els índex de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ja que 33 de les 50 ciutats amb pitjor qualitat de l’aire al món eren a Polònia. Vuit anys més tard, i encara amb una situació crítica, els habitants de Cracòvia que passegen pel carrer poden comprovar diàriament la qualitat de l’aire que respiren a través de pantalles i mesuradors a l’espai públic. “Ha sigut un procés lent de conscienciació, però que ha acabat calant tant en tots els habitants com en els polítics, inclús entre els que en un principi restaven importància a la crema de carbó i negaven el canvi climàtic”, assegura Magdalena Kozlowska, directora de projectes de Krakow Smog Alert, organització que combat la pol·lució de l’aire.

▲Un home fa esport davant la planta Ciepla Oddzial I del grup PGE, a Cracòvia. La central abasteix d’electricitat la ciutat i, al igual que el 90% de l’electricitat a Polònia, ho fa amb la combustió del carbó.
▲ Els voltants de Bierun (Silèsia) als capvespres de febrer queden coberts d’smog, provinent de les calderes de carbó a les cases. A les seves afores, la històrica mina de carbó de Piast segueix en funcionament.

Al voltant de Cracòvia, l’horitzó és una planícia rural plena de xemeneies. Mines de carbó i plantes energètiques dominen el paisatge, però quan cau el sol el que inunda la regió és un mantell de boira que cobreix les zones més poblades. A mesura que van fumejant les xemeneies de les cases, el fenomen conegut com smog – de l’anglès smoke, fum, i fog, boira – s’espargeix com un tel, amagant sota seu els edificis. 

La majoria del fum prové de les calderes de carbó tradicionals de la regió, que són la forma d’escalfar les llars més barata i accessible. Al ser la zona minera per excel·lència de Polònia, l’ús del carbó és tant quotidià com perjudicial per la qualitat de l’aire. Segons l’Agència Europea del Medi Ambient (EEA), Polònia registra l’índex de partícules nocives suspeses en l’aire més alt d’Europa, conegudes com PM2,5, només superada per Bulgària. Les concentracions més extremes es detecten sempre al febrer, quan quasi es tripliquen els estàndards europeus establerts, ja que és el moment de més fred i més utilització del carbó com a energia per escalfar les llars.

La boira que queda suspesa entre pobles i ciutats és la causant de més de 47 mil morts prematures a l’any al país, segons la mateixa Agència Europea pel Medi Ambient. És per això que la lluita per un aire net a Polònia es va iniciar i consolidar de forma progressiva al llarg de l’última dècada. I ara està recollint els seus fruits amb un activisme transversal. Des de moviments de base com Krakow Smog Alert, que s’ha estès per tot el país i que actua per aprovar mesures que regulin l’ús i l’explotació del carbó més dures; passant pel salt a la política d’activistes rasos en ciutats històricament mineres, com Patryk Bialas a Katowice, capital de Silèsia; o de la mà de la investigació en salut pública relacionada amb el medi ambient, com és el cas de l’al·lergòleg Marcel Mazur. Junts, han creat xarxes per millorar la qualitat de l’aire i la transició cap a energies més sostenibles i eficients, i així, reduir l’impacte local en les persones de la regió i en el global del país. Tot des de la base i cap a dalt, però encara amb molts reptes pel camí.

▲ Dos turistes observen Cracòvia des d’un turó. Al fons, la planta energètica de carbó que nodreix d’electricitat la ciutat.

Si bé és cert que han aconseguit èxits, com la prohibició de les calderes de carbó a la ciutat de Cracòvia, la indústria minera del carbó resisteix com un dels emblemes de l’economia nacional, “una feina que la gent polonesa respecta i se sent molt seva”, tal i com recorda en Radoslaw Wojnar. 

▲ En Radoslaw Wojnar pren una cervesa al sortir de la mina. Per la finestra s’observa la mina de Piast, on hi treballa actualment, seguint la tradició dels seus avis i pares. Per Polònia, la indústria minera segueix sent cabdal.

Però des dels peus de la mina de carbó de Piast, on treballa des de fa 10 anys, reflexiona i va un pas més enllà quan diu que “sé que la mineria és una de les majors causants de la contaminació de l’aire que respirem”, assegura mentre s’espolsa el carbó de les sabates fent que no amb el cap. 

Unes pressions de les grans empreses, dels sindicats miners i, a la vegada, de les polítiques del govern estatal, continuen actuant de fre perquè a Polònia es pugui respirar un aire net i sense contaminants. La situació, millor que vuit anys enrere, però encara crítica, s’ha convertit en “una carrera de fons que no podem perdre”, tal i com conclou Patryk Bialas, regidor a Katowice.

Polònia, febrer de 2020.

Contacte

©2021. LaCaldera.